Feia molts anys que el Grup Ciclista volia fer aquesta sortida, i proba d'això són els fulls grocs que el "Presi" guardava del recorregut. Finalment vam marcar el dissabte 24 d'abril per endinsar-nos en les vies verdes de Girona. L'objectiu era fer uns 80km des de Ripoll fins a Girona, així que a les 8 del matí ja erem a l'estació de Renfe de Montcada i en poc menys de dues hores vam arribar al destí. Sortint de l'estació de tren agafem la carretera que enllaça amb la Ruta del Ferro i comencem a pedalar.
Es notava que la gent tenia ganes de pedalar perque els primers quilòmetres els fem a un ritme molt alt, i semblava que anéssim a apagar algun foc. Potser era el foc que ens corre per les venes! ;)
El "Sherpa" de l'equip ens fa veure que no tenim tanta pressa i que podem anar fent algunes paradetes per gaudir de l'entorn paral·lel al riu Ter.
I com som gent obedient anem fent paradetes per les restes del passat industrial de la Ruta del Ferro. Per aquest camí vam gaudir de les vistes de les Serralades de Montgrony i Cavallera.
El "niñato" i el "grandullón" del Grup es retratan junts, perque si han d'esperar que el "Presi" els hi fagi una foto van llestos!
Tot i que no ho teníem previst ens vam apropar fins a Ogassa, que és el final de la Ruta de Ferro i és coneguda per les antigues mines que hi tenen. I és que aquesta gent va sobrada! O potser és que no vam veure la desviació cap a Sant Joan de les Abedesses?! ejejejejee!
Però cap problema, com tots els camins porten a Roma vam fer mitxa volta i tornem a començar!
Però sortint d'allà l'enllaç fins a Olot per Santa Llúcia de Puigmal i la Vall de Bianya no el vam trobar, així que el "Presi" va anar a preguntar a una parella de senyors vestits de verd amb el "tricornio" que estavan posant receptes a alguns conductors. Per precaució nosaltres ens vam aturar a l'altre cantó de la glorieta!
De les dues opcions que ens van donar els "amics" vam agafar la que anava per una carretera, on havíem de trobar un desviament cap a Olot. Però a la velocitat que circulem i amb les magnífiques indicacions d'algunes carreteres no vam veure res, i com ane sobrats ens vam plantar a Camprodon! Encara no havíem fet la meitat del recorregut i ja portàvam uns 60 quilòmetres a les cames.
Caaap problema! Mitxa volta i a buscar el desviament!
Una vegada localitzat el camí ens trobem amb camps verds negats de flors grogues!
I com a "pixapins" que som no vam poder evitar fer el ruc una estona!
Des d'aquí encara vam haver de rodar uns quants quilòmetres de carretera amb grans baixades i llarguíssims "falsos llanos". Finalment vam arribar a Olot, on vam trobar un bon racó per dinar mentre queia un xafac que si ens hagués agafat en ruta ens hauria destrossat. Després de dinar ja no queia ni una gota i amb la panxa plena vam iniciar amb ganes el Carrilet d'Olot a Girona. Els primers quilòmetre passan entre mig de camps de conreu, fins arribar a la Vall d'en Bas.
Ja endinsats al Carrilet passem aprop del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i alguns ciclistes van improvitzar com a guíes turístics de la zona, que mai se sap com podem acabar!
Pel camí ens vam anar trobant clars senyals de l'antic ús d'aquest camí, com són els talls a la roca, petites estacions, pals de llum, ...
L'equip tenia ganes d'arribar i el ritme va tornar a pujar, sobretot els més previsors que havíen anat guardant algunes bales a la recàmera! ;)
i és que hi ha qui diu que "sabe más el monje por viejo que por monje"! o era el diablo? ;) però en aquest cas queda millor lo del monje, no companys?! :D
Els darrers quilòmetres anem veient a trams una altre vegada el riu Ter, i sovint hem d'improvitzar per desviaments del Carrilet, ja que encara hi ha trams en obres, però les ganes d'arribar ens van donar forces per les últimes estirades!
Al final van sortir més de 130 quilòmetres molt divertits, per bonics camins i sense incidents! L'haurem de repetir per veure si a la propera trobem el bon camí!Salut companys!
